GRICE E CHIAROMONTE: LA PAROLA

 PROBI IWSTITVTA  ARTIVM.    p.  153.  M  R.  P-  ^'  30  V.   DE  VOCE.   Vox  sive  soDus  est  aer  ictus,  id  est  percussus,  sensibilis  auditu,  quan-  lUDi  io  ipso  es(,  hoc  est  quam  diu  resonat.  nunc  omnis  vox  sive  sonus  aul  articulata  est  aut  confusa.  articulata  esl,  qua  homines  locuntur  et  5  lilteris  conprehendi  potest,  ut  puta  ^scribe  Cicero',  ^  Vergili  lege'  et  cetera  UHa.  confusa  vero  aut  animalium  aut  inanimalium  est,  quae  litteris  con-  prehendi  non  potest.  animalium  est  ut  puta  equorum  hinnitus,  rabies  €3Dum,  rugitus  ferarum,  serpenlum  sibiius,  avium  cantus  et  cetera  talia;  inaDimalium  autem  est  ut  puta  cymbalorum  tinnitus,  flageilorum  strepitus,  10  uodarum  pulsus,  ruinae  casus,  fistulae  auditus  et  cetera  talia.  est  et  con-  fusa  vox  sive  sonus  homiiium,  quae  litteris  conprehendi  non  potest,  ut  puta  oris  risus  vel  sibilatus,  pectoris  mugitus  et  cetera  talia.  de  voce  sive  sono,  quaDtum  ratio  poscebat,  tractavimus.   DE  ARTE.  15   Ars  est    unius  cuiusque   rei   scientia  summa   subtilitate   adprehensa.  Dam  el  Graeci  aico  TtjgciQSTijg,  a  virlute,  censebant  artem  esse  dicendam.  uDde  et  veleres  artem  pro  vlrtute  frequenter  usurpant.     nunc  huius  artis,  id  est  grammalicae,   omnis  dumtaxat  Latinitas  ex  duabus  partibus  constat,  '  hoc  esl  ex  analogia  et  anomaiia,   et  ideo  utriusque  parlis  rationem  sub- 20  iriiDus.   DE  ANALOGIA.   Analogia  est  ratio  recta  perseverans  per  integram  declinationis  disci-  plioam,  ut  puta   hic  Catilina,   haec  lupa,  hoc  scrijnium  et  cetera  talia;  $cilicet  (|uoniam  haec  nomina  sic  per  ||  omnes  casus  secundum  sua  genera  2S  in  derlinalione  perseverant,  sic  uli  est  analogiae  rccta  declinationis  dis-  riplina.   1    PROBI    GRAMHATICI    DB   OCTO   0RATI0NI8   MBMBRI8    AR8   MINOR.     DB   VOCE    V    Ci  COdtX   Parisinus  7519  incipit  tractatos  probi  granmatici  de  uocb  codex  Parisinus  7494  DE  TocB  fi:  cf.  PrUeian.  p.  727  conl.  Prob.  p.  306  ed,  Find.,  Pompei.  p.  187  ed,  lixd.  conl.  Prob.  p.  236  sqq.  ed.  f^ind.  4  omnis  R  communis  r  9  ruditus  corr,  ragitus  R  rndttus  rv  serpentum  R  serpentium  rv  24  scrioium  rv  scriptam  R  "  26  analogiae  recta  R  analog^ia  recia  r  analogia  e  recta  v    Digitized  by    Google    48  PROBl   p.  IM.  55  K.  p.  290.  31  V.   DE  ANOMALIA.   Anomalia  est  misrcns  vel  inmutans  aut  deficiens  ratio  per  declina-  tionem.   De  miscente.  miscens  anomaliae  per  declinalionem  ratio  esl  ut  puta  5  ab  hoc  altero ,  huic  aiteri ;  scilicet  quoniam  quaecumque  nomina  ablativo  casu  numeri  singularis  o  littera  terminanlur,  haec  secundum  analogiae  rectam  rationis  disciplinam  dativo  casu  numeri  singularis  o  iittera  definiun-  tur.  item  ab  hac  mula,  his  et  ab  his  mulabus;  scilicet  quoniam  quaecum-  que   nomina  ablalivo  casu  numeri  singularis  a  littera  terminantur,    haec   10  secundum  analogiae  rectam  ralionis  disciplinam  dativo  et  ablativo  casu  numeri  pluralis  is  litteris  definiuntur.  item  ab  hoc  iugero,  horum  iuge-  rum;  scilicet  quoniam  quaecumque  nomina  ablativo  casu  numeri  singularis  o  liitera  terminantur,  haec  secundum  analogiae  rectam  ralionis  disciplinam  genetivo  casu  numeri  pluralis  orum  litteris  definiuntur.   sic  et  cetera  talia,   15  quae  contra  anaiogiae  rectam  rationis^disciplinam  miscent  per  casus  decli-  natiouuro  formas,  anomala  sunt  appellanda.   De  inmutante.  inmutans  anomaiiae  per  declinationem  est  ratio,  ut  puta  hic  luppiter,  huius  lovis.'  sic  et  cetera  talia,  quae  conlra  analoglae  rectam  rationis  discipfinam  inmutant  per  casus  declinalionum  formas,  ano-   90  mala  sunl  appeilanda.   De  deficienle.  deficiens  anomaliae  per  declinalionem  est  ratio,  ut  puta  hoc  nefas    et  cetera   (alla;    scilicet  quoniam   haec  contra  analoglae   .  rectam  rationis  disciplinam  non  per  omnes  casus  in  declinatione  per-  severant.   25  Sic  iam   et  per   ceteras  partes  orationis  analogia   vel  anomalia   coo-   sideranda  est,  hoc  est  ut,  quaecumque  pars  oralionis  neque  miscet  neque  inmutat  aut  deficil  per  deciinalionis  disciplinam,  ad  analogiam  pertineat,  quae  vero  miscet  vel  inmutat  aut  deficit  per  declinationis  discipllnam,  anomala  sit  appellanda.     nunc  etiam  hoc  monemus,  quod   analogia  maxi-   30  mam  partem  oralionis  contineat,  anomalia  vero  aliqnam.  de  anomalia  et  analogia,  |  quantum  ratio  poscebat,  tractavimus.   DE  LITTERIS.   Liltera  est  elementum  vocis  articulatae.  eleroen{|tum  autem  est  unius  cuiusqi.ie  rei   initium,   a  quo  sumitur  incrementum  et  in  quod   resolvltur.   35  accidit  uni  cuique  lilterae  nomen  figura  polestas.  nomen  lilterae  est  quo  appellatur.  sane  nomen  unius  cuiusque  litterae  omnes  artis  latores,  prae-  cipuequc  Varro,  neutro  genere  appellari  iudicaverunt  et  aptote  decllnari  iusserunt.  aploton  est  autem,  quando  nomen  per  omnes  casus  uno  sche-  mate  declinatur,   ut  puta  hoc  a,  huius  a,  huic  a,  hoc  a,  o  a,  ab  hoc  a.   40  sic  et  ceterarum  lillerarum  nomina  genere  neulro  aptote  et  numero  tantum   2  esi  inmiscens  liv       26  neqne  inmiscd  Rv       29  sit]  sunt  Rv        30  orationis  o  rationis  R        34  in  quod  v  et  Diomedes  p.  415  in  quo  R    Digitized  by    Google    INSTITVTA  ARTIVM  8—24  49   p.  1U.56R.  '  p.  231.32  V.   siflgulari  declinaDda  suBt.  figura  litterae  est  qua  notatur  et  qua  scribitur.  polestas  litterae  est  qua  valet,  hoc  est  qua  sonat.  nunc  omnes  Latinae  litterae  dumtaxat  sunt  numero  XXIII.  hae  nominantur  Tocales  semivocales  el  mutae.  sed  semivocales  et  mutae  appellantur  consonantes.  sane  qnae-  rilor,  qua  de  causa  semivocales  et  mutae  consonantes  appellanlur.  hac  de  &  causa,  quoniam  coniunctis  iliis  vocalibus  sic  nomina  earundem  consonanl.  sed  cum  ad  ipsas  litteras  pervenerimus,  iliic  quem  ad  modum  coniunctis  illi.s  Tocalibus  nomina  earundem  consonent  conpetenter  tractabimus.   DE  VOCALIBVS.   Vocales  litterae  sunt  numero  quinque.  hae  per  se  proferuntur,  hocio  est  ad  vocabula  sua  nuliius  consonantium  egent  societate,  ut  puta  a  e  i  o  u,  et  per  se  syKabam  facere  possunt,  hoc  esl  ut  ipsae  inter  se  tantum  modo  misceantur  et  syilabae  sonus  efficialur,  ut  puta  ua  ue  oe  au  ui  ia  et  cetera  lalia.  Iiarum,  id  est  vocalium,  hae  duae,  i  et  u,  transeunt  in  consonan-  tium  poteslatem  tunc,  cum  aut  ipsae  inter  se  geminantur,  ut  luno  viator  15  rultus,  vei  quando  cum  aliis  vocalibus  iunguntur,  ut  vates  vecors  iam  vos  maiestas  maior  et  cetera  talia.  nunc  quaeritur,  quando  i  vel  u  litterae  loco  consonantis-  sint  positae,  vel  quando  inter  vocales  accipi  debent  quare  hoc  monemus,  ut  tunc  i  vel  u  loco  consonantis  accipiantur,  quaudo  praepositae  vocalibus  in  syllaba  scilicet  sua  inveniuntur;  quando  vero  sub- 20  iectae,  et  ipsae  vocales  iudicenlur:  ut  puta  iu,  utique  i  nunc  loco  conso-  oaDtis  et  u  loco  vocalis  accipitur;  item  ui,  utiqueu  nunc  loco  consonantis  et  I  loco  II  vocalis  consideratur.  sic  et  iuxta  |  vocales  alias,  si  i  vel  u  litte-  rae  in  syitaba  sua  praeponuntur ,  vim  consonantium  habere  iudicantur ;  si  vero  subiciuntur,  vocalium  loco  funguntur.  25   DE  SEMIVOCALIBVS.   Semivocales  consonantium  litterae   sunt  numero  septem.     hae  secun-  dum  musicam  rationem  per  se  proferuntur,   hoc  est  ut  ad  vocabula  sua  nullius  vocalium  egeant  societate,   ut  f  1  m  n  r  s  x.     at  vero  secundum  metra  Latina   et  structurarum    rationem  subiectae   vocalibus  nomina   sua  ao  elficiunt,  ut  ef  el  em  en  er  es  ex.  sed  per  se  syllabam  facere  non  possunt,  sciiicet  quoniam  semivocales  litterae,  si  inter  se  misceantur,  sonum  syllabae  facere  non  reperiuntur,  ut  puta  fl  ms  rx  ns;  et  ideo,  ut  diximus,  per  se  ^  semivocales  syllabam  facere  non  possunt.     ex  his  autem,  id  est  ex  semi<  vocalibus,   x  littera   duplex  in  metris  sive  structuris  ludicatur,   siquidem  3&  geminatarum  harum  consonantium  sono  fungatur,  id  est  gs  aut  cs,  ut  rex  et  regs,  pix  et  pics.    nunc  etiam  hoc  secundum   aliquos  reprehendendum  est,  quod  huic  duplici  litterae,  id  est  x,  ad  exempium  genetivum  casum   10  Tecors  o  uaecors  R  20  yocalibns  v  uocabulU  R  22  consonantis  el  1  loco  ak.  R9  ^23  iaxta  vocaies  alias  v  ex  codice  Parisino  7519  iaxta  ceteras  uucaittB  •Hu  R        37  secundum  R  iuxta  rv   GRAHMAT.  LAT.  IIII.  4    Digitized  by    Google    50  PROBI   p.  156.  67  R.  p.  232.  33  V.   videantur  subicere,  ut  puta  rex  r^is,  pixpicis;  quod  a  ratione  x  litterae,  quae  duplex  est,  longe  alienuin  esse  videatur.  at  in  Iiog  nomine  non  est  simile  huic  tractatni,  quod  est  nix  nivis.   DE  MVTIS.   «  Mutae  consonantium  litterae  sunt  numero  novem.  hae  nec  per  se  proferuntur  nec  per  se  syllabam  facere  possunL  per  se  hae  non  pro«  feruntur,  siquidem  vocalibus  litteris  subiectis  sic  nomina  sua  deOuiuiit,  ut  pula  be  ce  de  ge  ba  ka  pe  qu  te.  per  se  autem  syllabam  facere  non  pos-  sunt,  scilicet  quoniam  mutae  litterae,  si  misceantur,  sonum  syllabae  facere   lonon  reperiuntur,  ut  puta  bc  dg  tk  pq  et  cetera  talia.  nunc  et  in  his  mutis  supervacue  quibusdam  k  et  q  litterae  positae  esse  videntur,  quod  dicant  c  litteram  earundem  locum  posse  complere,  ut  puta  Carthago  pro  Kartiiago.  nunc  hoc  vitium  etsi  ferendum  puto,  attamen  pro  quam  quis  est   qui  sustineat  cuam?  et  ideo  non  recte  hae  litterae  quibusdam  super-   15  vacue  constitutae  esse  videntur.  [|  item  ex  isdem  mutis  h  aspirationis  notam,  non  litteram  esse  existimaverunt,  cum  et  haec,  sic  uti  ceterae,  certum  sonum  retineat  potestatis  suae,  ut  puta  honos:  numquidnam  onos?  aut  cetera  talia;  et  ideo  hoc  quoque  non  recte  existimasse  notandi  sunt   Nunc  quaeritur  de  consonanjtibus,  quare  in  duas  partes  dividantur,   20  hoc  est  in  semivocales  et  mutas.  hac  de  causa ,  quoniam  semivocales  maiorem  potestatem  habent  quam  mutae.  nam  cum  omnes  artis  latores,  praecipueque  Caesar,  propter  rationem  metricam  et  structurarura  quaUta-  tes  singularum  litterarum  sonos  ponderarent,  hac  ratiooe  semivocales  mutis  praeferendas  iudicaverunt,  quod  semivocales  geminatae  ad  sonum  vocalibus   25  occurrunt,  hoc  est  ut  syllabam  facere  possint,  ut  puta  fla  ars  mons  iners  et  cetera  talia ;  at  vero  niutae  geminatae,  si  vocalibus  ocAirrant, .  nec  sylla-  bam  nec  sonum  scilicet  facere  possint.  quis  enim  b  cdkpqtg  gemi-  natas  vocalibus  misceat  et  sonum  syllabae  potest  audire?  et  ideo  hac  pcaelatione  semivocaies  mutas  rite  videntur  antecedere.     nunc  hoc  mone-   30  mus,  quod  h  iuncla  cum  aliis  mutis  possit  vocali  concurrere  et  sonum  syllabae  suscitare,  ut  puta  pulcher;  et  ideo  hic  aspirationis  nota,  id  esl  sonus,  non  littera  accipi  debet,  scilicet  quoniam  mutae  coniunctae,  si  vo-  calibus  occurrant,  prohibentur  sonum  syllabae  suscitare.  y  aotem  et  z  propter  Graeca  nomina  Latini  accipiunt.   35  Nunc  etiam  hoc  quaeritur,  qua  de  causa  ratio  metri  vel  musicae  pro-  clivior  sit  ad  ratiooem  Graecam  quam  Latinam. utique  hac  de  causa»  quoniam  Graecarum  litterarum  vocabula  in  dimidia  parte  sunt  dtsyliaba  et  in  alia  monosyllaba,  id  esl  ut  XXX  et  VI  sonos  contineant.  at  vero  litte-  rarum  Latinarum  nomina  cum  sint  omnia  monosyllaba,  id  est  ul  XX  et   2  at  —  nivis  alia  manu  'addUa  esge  in  eodice  adnoiatwn  esi  in  R  11  super-   vacue  coniecU  ediior  Vindobonensis  superuacuae  Rv  quod  r  quo  R  14  8uper>   uacuae  R        28  misceat  r  miscel  corr.  misceat  R    Digitized  by    Google    INSTITVTA  ARTIVM  2^-37  61   p.  167. 68  R.  p.  233. 34  V.   sonum  contiDeaDt,  necesse  est  ut  et  in  ratione  roetri  vel  musicae  plus  facultatis  raUo  Graeca  quam  Latiua  obtioeaL  sed  boc  in  metris  vel  rousicis  conpetenter  traclabimUs.  dudc  et  boc  moDemus,  quod  pauci  sciuDty  siquidero  ood  semper  x  littera  dupiex  sit  accipieuda;  sed  tUDC  duplex'  accipieDda,  quaudo  subiecta  syllabam  coDfirmat,  ut  puta  dox  et  6  Docs,  lex  et  legs,  felix  et  felics.  et  celera  talia,  siquidem  tuDc  et  soDum  duaruffi  litterarum  coutiDeat.  at  vero  qqaDdo  praeposita  syllabae  existat,  noD  duplex  sed  simplex  est  accipicDda,  ut  puta  maximus  auxius:  Dum-  quiduam  macsimus  aut  aocsius?  et  cetera  talia;  et  ideo,  ut  diximus,  quo-  tieos  X  [[  littera  praeposita  syllabae  existat,  simplex  est  supputaada,  sciiicet  lo  quoDiaro  cs  et  gs  litterae  geroinatae,  si  vocalibus  praepooaDtur,  numquam  sonum  syllabae  suscitabuDt  de  litteris,  quaoluro  ratio  poscebat,  tracta-  fimus.  I   DE  SYLLABIS.   Etiaro  de  syllabis,  quouiaro  dod  brevis  ratio  est,  ideo  alio  loco  cod-  i6  petenter  cum  roetris  tractabimus.   DE  PARTIBVS  ORATIONIS.   Partes  oratiouis  snot  octo,    nomen   pronomen   participium  adverbium  coniuoctio  praepositio  interiectio  verbum.